L'OCELL REDEMPTOR de Fabià Santcovsky

El topos poètic d'una “bellesa redemptora” i una transposició i reformulació dramàtiques del personatge de Mélisande de Maeterlinck —interpretada aquí com encarnació simbòlica de la malenconia infinita— es barregen en aquesta òpera on l'espai escènic és el metavers de la informació, en què ens submergim i integrem gairebé virtual i hologràficament. Se'ns convida a entrar cohabitant amb una entitat que evoca una intel·ligència artificial creada per recollir les dades de totes les fatalitats del món, i per sintetitzar-los en forma de periodicitats cronomètricament mesures, que simbolitzen l'abstracció estadística de tots els successos i problemàtiques de les societats actuals. Sentirem com, al mig de la saturació dels seus funcions, Melisanda cobrarà una forma de consciència que la portarà a canviar-se a si mateixa ia transfigurar aquesta informació de l'horror en una forma possible de bellesa. Un drama el rerefons ens planteja, a un mestissatge entre ciència ficció, teatre simbolista i faula, la qüestió de l'actual sincronia informativa creixent sense precedents tecnològics i del seu potencial tràgic — en sentit clàssic, com qüestió oberta—, i com això ens permet construir una imatge del temps com un paisatge de vasta i precisa simultaneïtat dels horrors i meravelles del món. Fabià Santcovsky